Polítics 2.0

Últimament sentim parlar del 2.0. Un terme que sorgeix ara fa uns sis anys per designar aquelles aplicacions de la xarxa que poden crear interacció entre els usuaris d’internet. Són uns quants els polítics i personatges públics, tant a nivell nacional com a nivell local, que expliquen el seu dia a dia a través d’aquestes aplicacions.


En general, crec que és una bona eina perquè els ciutadans puguin conèixer les tasques que realitzen els seus representants. En el millor dels casos, si pensem en els polítics, coneixem la cartera que ostenten, però la majoria de nosaltres no sabem què representa això ni quines tasques específiques realitzen. Una de les qualitats de les xarxes socials és que ens permeten saber allò que els nostres polítics volen que ens arribi.

Com totes les eines informàtiques, se’n pot fer un bon o un mal ús. Hi ha qui l’utilitza amb finalitats bàsicament professionals, mentre que altres hi inclouen valoracions personals. I aquí és a on em voldria aturar. Hem de tenir en compte que els polítics són personatges públics escollits democràticament pels ciutadans. Com tots, són persones i tenen uns valors determinats que no necessàriament coincideixen amb els nostres. Personalment crec que s’hauria d’anar amb compte amb segons quines declaracions informals que es facin a la xarxa. És evident que ho diuen a nivell individual, però no considero lògic ni oportú criticar de forma demagògica, per exemple, als partits dels quals no en formen part.


S’ha vist en les últimes campanyes electorals que està més de moda criticar l’adversari que no pas detallar un bon programa electoral. Dóna més suc. Però tal i com estan les coses en política a dia d’avui, no valdria més la pena que cadascú es preocupés de la seva feina i deixés estar els altres? Sembla que això serà difícil. Per a mi un bon polític és aquell que sap defensar-se sense haver d’acusar els adversaris. Potser en queden pocs? Amb tot, no proposo limitar la llibertat d’expressió, sinó tan sols invitar a reflexionar a aquells que fan un ús – al meu entendre – abusiu de les xarxes socials d’internet.

Article publicat al Tot Mataró.

Setnas: d'entrada, doble sensació.

Comencem a escalfar motors. I és que avui, quan encara falten setanta-quatre dies perquè comenci la Festa Major, s'ha presentat el cartell de Les Santes. Enguany ha estat Dani Montlleó l'artista escollit per posar la imatge a una de les festivitats més esperades per part de la ciutat. Agradi o no, amb la presentació es dóna el tret de sortida a la marxa enrere pel dia assenyalat. Comencem a posar-nos nerviosos per saber en quin dia festiu caurà el 27 de juliol o si a la feina ens permetran agafar vacances durant els dies de disbauxa. Però anem al que ens proposàvem, que era escriure sobre el cartell.

Personalment, l'idea de Montlleó l'he trobat fascinant. M'ha agradat el fet de posar les lletres del revés i fer rodar, fins i tot, les relíquies. Mataró durant la Festa Major es posa de cap per avall. A més, sobretot he trobat sorprenentment positiu el fet d'anar més enllà d'un simple disseny de cartell i pensar en personificar i posar nom a un individu significatiu de la Festa Major. Representa allò que molts de nosaltres som durant els dies de finals de juliol, o, si no ho som nosaltres, de ben segur coneixem a algú que ho podria ser.

Tot i aquesta valoració positiva, si em paro a mirar l'obra en sí, la veritat és que no m'ha entrat pels ulls. Els colors pastels no em convencen. Trobo que per ser un cartell amb una idea tant transgressora i original, li falta la força que transmeti a l'observador què són realment les Santes. Visualment no m'arriba el missatge que Montlleó ens vol donar. Els qui les vivim, ja sabem què representen i com ens afecten a les nostres vides. Tanmateix, la gent que encara no hagi viscut la festa, crec que amb el cartell no se'n podrà fer una idea.

Així doncs, després de veure l'obra tinc una sensació d'ambivalència. Personalment m'agrada el concepte, però no em convens el resultat final. Suposo que, en el fons, es tracta d'això. Si es genera polèmica amb el cartell i fa reflexionar als mataronins, part de l'èxit ja està aconseguit. Com diu l'expressió popular: per gustos, colors. Per acabar, vull deixar escrit que no sóc una entesa en art i aquesta tan sols és una opinió personal.

Article publicat a MataróNotícies.cat

Donar opinió

De vegades, quan opines, et dóna la sensació que t'estàs buscant enemics constantment. Si tens opinió i l'expresses en públic, corres el risc lògic de tenir partidaris a favor però també en contra. Aquest és un dels aspectes que menys m'agrada a l'hora d'escriure. Moltes vegades he pensat en deixar de fer-ho per no ferir als demés, però també perquè no em fereixin a mi. Al mateix temps, però, quan de tant en tant reps el suport dels lectors o quan veus que del què has escrit es forma un bon debat a l'hora del cafè, et dóna ànims per seguir pensant i reflexionant sobre temes que t'afecten directament com a mataronina i, sobretot, com a persona.

Sovint, les opinions en contra del corrent dominant no tenen la funció de criticar per sistema tot allò que s'està fent, sinó que la intenció es donar una visió alternativa (sota un punt de vista subjectiu) que pot ajudar a millorar. Tothom s'equivoca i hi han articles amb més èxit que altres. Això està clar. Tanmateix, crec que tots som prou adults com per tenir una mentalitat àmplia i oberta per poder arribar a entendre els altres, els que pensen ideològicament diferent a nosaltres, sense la necessitat de caure en l'error d'insultar. A més, res és blanc o negre. Ni ningú té la veritat absoluta en les seves paraules. En aquesta vida els prejudicis ens condicionen, però hem d'intentar superar-los, arribant a entendre els altres sense la necessitat de compartir el seu discurs. Dels debats sempre se'n treuen coses positives que, a la llarga, poden ajudar a construir un lloc millor.

Així doncs, sense més preàmbuls i discursos morals, em disposo a estrenar aquest bloc, a on intentaré anar opinant sobre alguns dels temes que em preocupin. Alhora, aniré exposant els meus avenços en matèria etnogràfica fent d'aquest bloc, també, un petit diari de camp d'una futura antropòloga que es vol endinsar en el món de la recerca.