Personalment, l'idea de Montlleó l'he trobat fascinant. M'ha agradat el fet de posar les lletres del revés i fer rodar, fins i tot, les relíquies. Mataró durant la Festa Major es posa de cap per avall. A més, sobretot he trobat sorprenentment positiu el fet d'anar més enllà d'un simple disseny de cartell i pensar en personificar i posar nom a un individu significatiu de la Festa Major. Representa allò que molts de nosaltres som durant els dies de finals de juliol, o, si no ho som nosaltres, de ben segur coneixem a algú que ho podria ser.
Tot i aquesta valoració positiva, si em paro a mirar l'obra en sí, la veritat és que no m'ha entrat pels ulls. Els colors pastels no em convencen. Trobo que per ser un cartell amb una idea tant transgressora i original, li falta la força que transmeti a l'observador què són realment les Santes. Visualment no m'arriba el missatge que Montlleó ens vol donar. Els qui les vivim, ja sabem què representen i com ens afecten a les nostres vides. Tanmateix, la gent que encara no hagi viscut la festa, crec que amb el cartell no se'n podrà fer una idea.
Així doncs, després de veure l'obra tinc una sensació d'ambivalència. Personalment m'agrada el concepte, però no em convens el resultat final. Suposo que, en el fons, es tracta d'això. Si es genera polèmica amb el cartell i fa reflexionar als mataronins, part de l'èxit ja està aconseguit. Com diu l'expressió popular: per gustos, colors. Per acabar, vull deixar escrit que no sóc una entesa en art i aquesta tan sols és una opinió personal.
Article publicat a MataróNotícies.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada