Polítics 2.0

Últimament sentim parlar del 2.0. Un terme que sorgeix ara fa uns sis anys per designar aquelles aplicacions de la xarxa que poden crear interacció entre els usuaris d’internet. Són uns quants els polítics i personatges públics, tant a nivell nacional com a nivell local, que expliquen el seu dia a dia a través d’aquestes aplicacions.


En general, crec que és una bona eina perquè els ciutadans puguin conèixer les tasques que realitzen els seus representants. En el millor dels casos, si pensem en els polítics, coneixem la cartera que ostenten, però la majoria de nosaltres no sabem què representa això ni quines tasques específiques realitzen. Una de les qualitats de les xarxes socials és que ens permeten saber allò que els nostres polítics volen que ens arribi.

Com totes les eines informàtiques, se’n pot fer un bon o un mal ús. Hi ha qui l’utilitza amb finalitats bàsicament professionals, mentre que altres hi inclouen valoracions personals. I aquí és a on em voldria aturar. Hem de tenir en compte que els polítics són personatges públics escollits democràticament pels ciutadans. Com tots, són persones i tenen uns valors determinats que no necessàriament coincideixen amb els nostres. Personalment crec que s’hauria d’anar amb compte amb segons quines declaracions informals que es facin a la xarxa. És evident que ho diuen a nivell individual, però no considero lògic ni oportú criticar de forma demagògica, per exemple, als partits dels quals no en formen part.


S’ha vist en les últimes campanyes electorals que està més de moda criticar l’adversari que no pas detallar un bon programa electoral. Dóna més suc. Però tal i com estan les coses en política a dia d’avui, no valdria més la pena que cadascú es preocupés de la seva feina i deixés estar els altres? Sembla que això serà difícil. Per a mi un bon polític és aquell que sap defensar-se sense haver d’acusar els adversaris. Potser en queden pocs? Amb tot, no proposo limitar la llibertat d’expressió, sinó tan sols invitar a reflexionar a aquells que fan un ús – al meu entendre – abusiu de les xarxes socials d’internet.

Article publicat al Tot Mataró.